Avui vull parlar d'un d'aquells passatge de l'evangeli que sem pre ha inspirat la meva lluita política, es tracta del miracle dels pans i els peixos. Pel que no ho conegueu us còpio el passatge de l'Evangeli on s'explica aquest miracle, us copio la versío de Mateu tot i Marc també ho explica.
"Llavors Jesús va cridar als seus deixebles i les digué: Sento una gran compassío per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per menjar. i no vull que se'n vagi ndejuns a casa seva; no fos cas que defallissin pel camí. Esl deixebles li diuen: D'on treurem en despoblat e l pa que ca lper alimentar tanta gent? Jesús pregunta: Quants pans teniu? Ells li responen: set i uns quants peixos.
LLavors jesús va manar que la gent s'assegués a terra prengué els set pans i els peixos, digué l'acció de gràcies , els partí , en donava als deixebles i les deixebles en donaven a la gent. Tots va n queda saciats. Després van recollir les bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren set paneres" MT 15, 32-37.
Penso que aquest miracle expressa molt bé el tipus de societat que Déu vol que construim entre tots. Déu vol que construim un a societat d'ésser iguals, Jesús els fa seure a tots. Jesús vol que construim una societat solidària i en la que la riquesa estigui distribuida de forma justa. Us inagineu què hagúes passat si els que tenien els pans i els peixos no els haguessin donat als altres? doncs que n'haguéssin menjat uns quants i le reste s'haguessim mort de gana. Penso que aquests són els valors i el tipus de societat que defensem per el que treballem els d'esquerres. Els de dretes haguessin deixat que els que tenien els pans i els peixos fossin qui se'ls menjessin i laa majoria haguessim mort de gana. Els Socialistes no ens ham de cansar de treballar per què els "els pans i els peixos" estiguin justament distribuits.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Benvolguda;
La veritat és que m'ha sorprès sobremanera llegir el teu blog, per varies raons, que tractaré d'explicar-te.
Primer, no és que sigui una fanàtica de l'ortografia, però crec que abans de publicar quelcom hauries de comprobar que no has comès cap falta d'ortografia i companya en el teu relat n'hi ha un bon plec.
Segon, no estic gens d'acord amb el que has publicat en relació a l'església i al PSC.
Igual que tu, vaig nèixer en un país de tradició catòlica, per tant seria ridícul negar que les meves arrels ho són, ara bé, no estic d'acord no amb la doctrina catòlica ni amb els seus panegírics.
Soc militant d'esquerres desde que tinc us de raó. M'he passat la vida lluitant pels que no ho poden fer i defensant als que no tenen veu per a fer-se sentir i en tots els meus anys de militància mai he vist en cap de les activitats que he portat a terme que l'església catòlica hem donès el seu suport.
La jerarquia de l'església catòlica parla de la tolerància, però no l'exerceix. Discrimona el 50% de la població per la seva condició de dona. El Vaticà és un estat que discrimina per raons de sexe i això no és gens cristià.
Aquesta gent de la que parles s'ha passat els 200 anys d'existència fent negoci. Ha matat, destruit i venut d'acord amb el que els hi convenia i sense pensar massa en els seus fidels als que les guerres masacraven de fam i misèria.
Durant la II guerra mundial, la teva església va consentir que els nazis s'emportessin a les comunitats juevas de mitja Europa sense fer ni tan sols una declaració en contra. Quan per fi, va obrir els convents i les esglésies a tots aquells que patien, ja era massa tard perquè la majoria estaven ja en cami als camps de concentració o morts a mans dels alemanys. Aquest tampoc ha sigut un comportmanet massa cristià per part d'un conglomerat de persones que diuen que porten la paraula de Crist.
Tampoc vaig veure a l'església criticar als règims dicatorials que durant els anys 70 es van instal.lar a la majoria de païssos de Sud Amèrica. Al revès, durant gairebé 20 anys, l'església va donar-li la comunió, que segons crec és el més sagrat entre el ritus catòlics, a una persona (dictador Xilè, Augusto Pinochet) que cada dia torturava i matava a milers de persones, tan sols perque pensaven diferent. Durant 40 anys, l'església catòlica va permetre que Franco entrés sota Palio sense que hi haguès mai una sola crítica.
Aquets són nomès alguns exemples del que l'església que tan veneres ha fet al llarg dels seus 200 anys d'història. Francament crec que s'ha convertit en un negoci. La veritat és que hem deixo milers de coses al tinter, com el fet de quina és la seva políca respecte als anticonceptius.
Espero la teva resposta
gràcies
anna
Jo no donaria lliçons d'ortografia si confongués (més d'un cop en un mateix escrit) "em" i "hem". D'altra banda, em sembla que en la resposta de l'Anna hi ha massa inexactituds com per respondre-hi punt per punt: no negaré els pecats de l'Església, que són molts, però dir que des de l'Església no es va produir "mai una sola crítica" contra Franco, o contra les dictadures militars, o contra el nazisme... em sembla que els simplismes i la falta de rigor no són bons consellers a l'hora de tractar els temes.
També trobo bastant simplista el que diu la Jordina sobre la dreta i l'esquerra. ¡Una mica més de rigor i una mica menys de maniqueisme, si us plau! Creure que l'esquerra té el monopoli de l'ètica em sembla tan desafortunat com creure que el té el cristianisme. Ni cal ser cristià, ni cal ser socialista, per treballar per a la justícia social. ¡Que ningú es pensi que els de la seva secta (llegiu: partit o Església) són els únics que poden donar lliçons!
I. Moreta
Hola Jordina, trastejant per internet he arribat al teu blog i em pregunto si ets la Jordina que va estudiar història a la uab, és que crec recordar-me de tu, pel nom i pel fet de la política, és aixi? m'equivoco?
Publica un comentari